AGRADECIDO

La nit del dissabte vam tindre el goig de vore en concert a la plaça major de Vila-real, no oblideu que es diu Vila-real, al gran Rosendo Mercado.

Va ser, com diu Barri UNA NOCHE DE ROCK&ROLL. Sense lletra menuda. Rock pur i dur. Sense miraments, de fet l'únic retret que jo li faria és lo poquet que parle.

cada,

Rosendo és un tipo com hi ha pocs en el panorama musical de l'estat espanyol. Rosendo és Classe Obrera, un currito, un treballador honrat, complidor. Manté la formació a trio, pot ser la més exigent en directe. Serie molt fàcil, i molt còmode, ficar un segon guitarrista. Rosendo viuria millor i la qualitat del concert no es vorie minvada. Però no. Ell és com és. Surt a l'escenari i curre. Ho done tot, toca, com diuen a la presentació de festes del meu poble, “lo millor del seu repertori” i... Buenas Noches.

Vos he dit que com Rosendo hi han pocs, i és del que vos vull parlar. En el panorama musical espanyol no hi ha classe mitja, la classe obrera gaire bé ha desaparegut. Només tenim grans estreles, grups o artistes que cobren una fortuna per cada concert, i “semi-professionals”, gent que toquen, o toquem, per un plat de llentilles i dos birres. I la classe mitja a fer la ma. No pots guanyar-te la vida tocant, com si que ho fan en altres països músics del mateix nivell. Ací només ens queda el recurs de tocar en una orquestra, i cada dia queden menys, donar classes particulars, a sovint en negre,treballar de cambrer els dies que no tens bolos o agafar qualsevol feina que trobes.

A tot açò hem aplegat per diferents motius. En primer lloc perquè la indústria, a partir de meitat dels noranta, va apostar per crear grups de temporada. Grups per traure un disc, incloure en ell un tema que punxarien a totes hores en les emissores, que tothom escoltaria i coneixeria, fer una gira “triomfal” i desaparèixer. Només  els grans grups, les megaestrel.les, poden perdurar en aquest escenari. I el grup que no és un supervendes, però que té un bon grapat de seguidores i seguidors, que no plena camps de futbol, però sempre porte gent als concerts, eixos...MORTS.

Tampoc ajude gents el govern central. El I.V.A. Al 21% és una barbaritat i el cost d'estar donat d'alta com autònom és inassumible per a ningú. 

Però els consumidors i consumidores també tenim la nostra part de culpa. No hem sigut ni crítics, ni selectius, ni exigents ni respectuosos. No han criticat la manca de varietat musical. No hem seleccionat la música que més ens agrade, consumim el que ens donen. No hem exigit qualitat en la música que escoltem. Quan més fàcil d'escoltar millor. I no hem respectat el treball dels artistes, hem preferit descarregar la música de forma il·legal que pagar per ella el seu preu real.

I en mig d'aquest panorama Rosendo ha seguit a la seua. Ens ha ensenyat que hi han altres “Maneras de Vivir”. No ha deixat mai de ser, per a alguns, “El Enemigo”. Va pujar a “El Tren” fa molts anys i, encara que canvie el paisatge, ell no es baixa. Per totes estes coses eres un dels meus “Artista Preferido”

Si tu continues sent com eres “PROMETO ESTARTE AGRADECIDO”