PALMES SÍ, PERÒ LES JUSTES
Durant molt de temps la gent de
l'esquerra hem errat en les nostres estratègies. No hem construït
bé el nostre discurs perquè no analitzàvem bé les situacions.
Nosaltres pensàvem que en la simple explicació dels fets, només
contant les barrabassades que feia el Partit Popular allà on
governava, era prou per canviar el vot de la gent, i no era així. El
PP va aconseguir que vérem els partits polítics com els equips de
futbol.
De ben menut és quan et fas d'un
equip; parle de futbol perquè és l'esport majoritari i el més
frontiste. Sol ser per raons familiars que s'escull equip, bé
siga per seguir la manada o per dur-li la contra, de tot hi ha. Tu
tries equip i sol ser per a tota la vida. Si eres un bon seguidor et
compres la samarreta, la bufanda, el xandall i, fins i tot, els
calçotets o les bragues. Quan el teu equip ho fa bé i guanya et
fiques el kit forofón i surts al carrer a lluir els teus
colors. Et sents orgullós de pertànyer a eixe col·lectiu i ho
exterioritzes. Per contra, quan el teu equip perd deixes la samarreta
al calaix, no traus la bufanda, a la faena no parles de futbol, ningú
diria que ets d'eixe equip, sembla que ni tant sols t'interessa el
futbol, però quan arribes a casa escoltes els partits per la ràdio
i pateixes tot sol les seues derrotes. Passe el que passe mai
abandones el teu equip.
El PP va fer creure als seus que no era
un partit polític, era un equip. Els seus votants en època
electoral, i quan guanyaven les eleccions, sortien en massa al carrer
en banderetes i bufandes i cridaven als quatre vents que ells eren
del PP, dels guanyadors. Quan sortia un escàndol de corrupció ningú
era del PP i, sospitosament, la quantitat de gent a qui no li
interessava la política era inversament proporcional a la de votants
d'esquerres. Això si, a l'hora de votar... cap catxo, fins i tot
alguns amb la pinça al nas, i vot del PP a l'urna. És el meu
equip...
Ha costat molt de temps però el color
dels governs més propers a nosaltres ha canviat, esperem que
l'estatal ho faça prompte. Ara ens governen coalicions d'esquerres,
els nostres, i correm el perill de caure en el mateix error. La
nostra actitud no pot ser la mateixa ara en el govern que abans en
l'oposició, cert. Hem de continuar sent crítics alhora que hem
d'entendre que governant en coalició les coses no van sempre tant
ràpid ni tant per l'esquerra com voldríem, però van, i això ja és
un primer pas. Nosaltres hem de donar suport als companys i companyes
que ocupen càrrecs públics i ajudar-los a desenvolupar el nostre
programa . Crec que com millor els podem ajudar és sent crítics.
Aplaudim tot el que facen bé, donem-li difusió, però critiquem,
d'una manera positiva, el que no ens agrada. Critiquem per construir
perquè sense crítica no es visualitzen els problemes, sense crítica
no hi ha debat, en definitiva, sense crítica no hi ha capacitat de
millora.
Envoltats de palmeros estem
condemnats al fracàs.
