#FinançamentJust

Vos he de contar una coseta que, potser, no sabíeu encara.
Voreu, resulta que el dissabte de vesprada, a València, al Cap i Casal, hi ha una manifestació per a reclamar un #FinançamentJust per al Poble Valencià. I vosaltres vos preguntareu;
Què és això del finançament?
Doncs molt senzill. El finançament són els diners que les nostres institucions reben per a atendre les nostres necessitats. Per a la Dependència, Educació, Sanitat, Ocupació, Benestar Social, Cultura, Habitatge, Rodalia, Infraestructures, Joventut, Medi Ambient, Investigació, Innovació... per a tot.
Una altra pregunta que vos podeu fer és:
Per què dieu que no tenim un finançament just?
Doncs perquè som l'únic territori de l'Estat espanyol que, tenint una renda inferior a la mitjana de l'estat, és a dir, que som pobres, aportem més del que rebem, com si fórem rics.
Això és intolerable i, si volem canviar-ho, hem de donar un colp a la taula, hem de fer sentir la nostra veu, les nostres demandes a Madrid i, el dia de fer-ho és aquest dissabte, a les 18 hores, a València.
No hi pot faltar ningú. És molt el que ens hi juguem.
És la mestra de la nostra filla el que ens hi juguem. La doctora i l'infermer del nostre centre de salut, són els avaluadors de la llei de dependència, la creació de llocs de treball de qualitat, els trens de Rodalia als nostres pobles, les beques universitàries, el suport econòmic a la investigació, la tornada de la nostra gent, la inversió en la indústria cultural, la lluita contra el despoblament que pateixen els nostres pobles, la construcció d'infraestructures dignes que permeten vertebrar com cal el nostre territori... Tot açò i més és el que ens juguem les valencianes i els valencians.
Així és que dissabte, sense cap mena d'excusa,
VOS ESPEREM A TOT EL MÓN EN LA MANIFESTACIÓ.

Mocions de Telediari

Al ple de l'Ajuntament es presenten tot tipus de mocions. Mocions constructives que, vinguen del grup que vinguen, busquen millorar. Mocions atacants, que només busquen desacreditar al contrari. Mocions trampa, molt habituals en el PP, en les que sempre hi ha una part en la que pots estar a favor però que en el seu conjunt són inadmissibles i, si les votes en contra, et tiren per cara eixa xicoteta part de la moció en la que deuries estar a favor. I després estan les que jo anomene Mocions de Telediari i que són les preferides per Ciudadanos.
Per què les anomene així? Senzill. Els membres d'aquest grup veuen una noticia als telediaris i, acte seguit, solen presentar moció.
Per exemple; en el ple del mes d'octubre la senyora Cristina Gabarda, en nom de Ciudadanos, i després d'escoltar la notícia de la pallissa que uns animalots d'onze anys li van pegar a una companya de tant sols vuit en una escola de Mallorca, presenta una moció per a la “Creación de una unidad de policia tutor de protección escolar”. En aquesta moció demanen, a més a més de la creació de la citada unitat policial, la creació de protocols per a l'actuació front a possibles casos d'assetjament, fer jornades de formació entre l'alumnat i la creació d'una escola de pares, de mares no, ells sabran perquè, en la que estiguen presents AMPES, presidents de consells escolars i representants dels diferents partits polítics i associacions varies per a fer jornades de sensibilització preventiva.
Ostres, està molt bé. La persona que no estiga molt ficada en el tema li semblaran fantàstiques aquestes mesures i inclús es sorprendrà de que no estiguen ja en marxa. I eixe és l'error de Ciudadanos.
Si quan la senyora Gabarda va escoltar la notícia s'hagués arrimat al despatx del regidor d'educació i li hagués preguntat pel tema el senyor Porcar li hauria comentat que existeix un Consell Escolar Municipal en el que estan representades les associacions de mares i pares, sindicats, direccions de centres... Si hagués preguntat a la policia li haurien contat que, des de fa molt de temps, fan xerrades per les escoles i instituts. Si hagués preguntat a la Conselleria li haurien contat que han creat la figura del Coordinador/a de Convivència en cada centre de secundaria. Si hagués preguntat a FAMPA, federació d'associacions de mares i pares, li haurien dit que ja existeix una escola per a mares i pares que, entre d'altres temes, dedica un bon temps a fer xarrades formatives sobre assetjament. Fins i tot si hagués preguntat als iai@flautas, eixos del xalequet reflectant que estan els dilluns a la plaça S. Clara, li haurien dit que ells també estan molt conscienciats en el tema i que per això, no fa ni mig any, van fer unes jornades sobre assetjament escolars en les que van intervindre psicòlegs, ampes, policia i moltes més associacions.
En definitiva, senyora Gabarda, si vostè hagués preguntat s'hauria adonat que la major part de la societat ja estàvem assabentats i conscienciades en el tema i que, les parts més implicades, ja fa temps que estem treballant per eliminar aquest problema dels nostres centres educatius i de la nostra societat.

SETEMBRE

La gent que, com jo, té la sort de tindre filles i fills sabem ben bé que el mes de setembre és el més difícil de tot l'any.  Acaben les vacances, dos mesos desconnectats d'horaris i obligacions, i comence el curs. Prepara-ho tot per a l'escola i l'institut (llibres, motxilles, material escolar...) , tornen les activitats extraescolars (acadèmies, clubs esportius, idiomes, música...) i el més complicat de tot, la bogeria de quadrar els horaris de tota la família, avis, ties, veïns i veïnes inclosos., per arribar a tot i no morir en l'intent.

En política passa un poc el mateix, després d'un més d'agost “a mig gas” entrem de ple en la voràgine quotidiana que representa un ajuntament com el de Castelló. A setembre tenim el debat sobre l'estat de la ciutat. Hem d'anar tancant els pressuposts de l'any vinent i seguir en un dia a dia totalment absorbidor. I, per si tot açò no fos prou, al grup municipal de Compromís vam començar el mes amb la notícia de la marxa del nostre company Enric Nomdedéu cap a València, a fer de secretari autonòmic, quasi res.
La primera reacció va ser d'incredulitat seguida, pràcticament a l'instant, d'una sensació de “ i ara què?” Molts érem els que pensàvem que era una pèrdua gran, massa gran, que faria trontollar la bona feina del grup municipal. Potser, o potser no.
Si els sabem aprofitar, i ho sabrem fer, els canvis són una bona ocasió per a créixer i millorar.
Estic segur que en Ali Brancal trobarem una molt bona vicealcaldessa. No dubte ni per un instant que Verònica Ruiz serà una magnífica portaveu del govern, que Ignasi Garcia està preparat per a ser nou regidor i portaveu del grup municipal de Compromís, que a Enric Porcar encara li queda energia per a dur endavant les noves tasques qui li encomanarem. Per no parlar de tota la gent que estem al darrere ajudant en tot el que podem.

En definitiva, que tenim equip, molt d'equip, per a fer front a tots el mesos de setembre que se'ns fiquen per davant, per durs que semblen.

XAMANS, ALQUIMISTES I PSICOTERAPEUTES DE L'ÀNIMA.

XAMANS, ALQUIMISTES I PSICOTERAPEUTES DE L'ÀNIMA.


Aquest cap de setmana he fet un cop d'ull a la web de l'Ajuntament de Castelló per a vore quines activitats programaven aquest estiu. L'oferta és àmplia, variada i de bona qualitat; cinema a la platja, actuacions musicals, festivals, activitats al Planetari... tot un seguit d'activitats per a que la gent que ens quedem a Castelló i els turistes que ens visiten gaudim de l'estiu.

Anava mirant quan m'ha cridat l'atenció una activitat organitzada des de la Regidoria de Turi

sme, el quart Festival de Ioga Platges de Castelló. La combinació ioga/platja no sona malament, així que he entrat per a fer un cop d'ull. En la web està tot el programa. Tres dies en els qual es faran classes, conferències, tallers. Hi ha zona per als xiquets i xiquetes, tendes... Un festival en tota regla que faran als camps de futbol Javier Marquina del Grau.
En un principi tot sembla normal, res estrany. Mirava el programa sense aprofundir massa quan, a l'arribar a l'últim full una frase marcada en roig m'ha cridat l'atenció. Copie literalment.

Que el eterno sol te ilumine, el

amor te rodee, y la luz pura 

interior, guie tu camino

                Sat Nam

De seguida he buscat més informació, he mirat quins eren els i les ponents i... m'he quedat bocabadat.
Entre els diferents ponents tenim, i cite textualment: psicoterapeutes en moviment, terapeutes holístics, xamans, terapeutes de l'ànima, alquimistes de xarxes...

No em posicionaré jo ara a favor o en contra del ioga ni de l'espiritualitat que l'envolta, molta gent el viu com si fóra una religió. Jo vull ficar l'accent en el paper de la Regidoria de Turisme.
Creuen vostés que s’han de gastar diners públics en aquestes coses?
Vorien amb bons ulls que l'Ajuntament portara santers per a fer sanacions? O exorcistes per a netejar els nostres cossos de la possessió infernal que estem patint? Entendrien que llogaren vidents per a que els diumenges feren lectures de mans gratuïtes a la plaça Major?
No? Jo tampoc.
Cadascú és molt lliure de pensar i creure en el que vol, faltaria més, però cadascú que es pague la seua fe.
Hem de tenir molta cura d’on es gasten els diners públics i, al meu parer, que la Regidoria de Turisme decidisca gastar-los en xamans, psicoterapeutes de l'ànima i alquimistes de xarxes no és la millor manera de traure-li profit als diners de tota la ciutadania.

FRANSISCO, THE MAN

FRANSISCO, THE MAN

Avui vull compartir amb totes vosaltres unes paraules que he llegit per les xarxes:
!Pregúntese, “usted".Catalanista, alemana, desbecerrada, inculta, mal nacida, incomoda de ver, anti Española, anti valenciana, anti constitucional y te atreves a criticar la decisión de un país, ESPAÑA.  Tú, ni con todos los fumetas, golfos, okupas, drogatas, imbéciles, ignorantes. Te quedan gata flora 2 Febreros, busca gato.Tú eres demócrata? Tú eres ESCORIA. Esto le pasa "señora"  es el bajón de la medicación que se fuma y mete, le recomiendo pollardon y pichicilina. Eso si, si hay valiente que tenga estomago".

Tot aquest seguit de barbaritats, faltes i errors gramaticals inclosos, no l'he escrit jo: l’ha redactat un dels nostres intel·lectuals valencians de més reconegut prestigi internacional, Fransisco.
Sí, sí, Fransisco, el de “La chica del poster”"Latino"... Sembla que el masclisme fastigós present en les lletres de les seues cançons és el pensament dominant en el cervell que amaga davall d'eixe monyo tant preciós que té. Perquè cervell no, però monyo... xa tu, quin monyo que té el xiquet.
I a qui penseu que van dirigides tant sentides paraules? Doncs ni més ni menys que a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. Ho diu en contestació a unes declaracions en què Mónica va dir que no entenia com dur persones imputades en una llista electoral no tenia cap cost polític.
Però crec que al senyoret Fransisco no el molesten tant les declaracions (que no deixen de ser una simple reflexió post electoral) com qui les fa.
El molesta que ho diga una dona. El molesta que ho diga una dona intel·ligent. El molesta que ho diga una dona intel·ligent i d'esquerres. El molesta que ho diga una dona intel·ligent, d'esquerres i valenciana. El molesta que ho diga una dona intel·ligent, d'esquerres, valenciana i honrada. En resum, el molesta que ho diga Mónica Oltra.

La crítica política és lògica i necessària, però açò no té res de crítica. Açò són uns insults intolerables i injustificables.
Deixe’m dir-li unes quantes cosetes, senyoret Fransisco:
El lloc de naixement d'una persona mai no pot ser un motiu d'insult; al revés, ha de ser motiu d'orgull.
Que tracte d'antivalenciana una de les persones que més ha fet per recuperar l'orgull de ser i sentir-se valencià és paradoxal. Durant massa anys ser valencià estava relacionat amb tindre un alt nivell de tolerància amb la corrupció, nivell que sembla que vostè encara manté.
L’insult gratuït a tota la gent que formem part d'aquest projecte que es diu Compromís i als quals vosté, tranquil·lament, ens tracta de fumetas, golfos, okupas, drogatas, imbéciles, ignorantes, ho prendré com un complit, venint de qui ve.
Però que vostè traga tota la seua fel masclista i insulte una dona només per ser dona, no li ho hem de permetre.
Vosté què s'ha cregut, senyoret Fransisco? Que per ser bonic de cara és millor? Que per tindre un bon tipet està per d'amunt de la gent que no en tenim? Que per tindre un piu i dos castanyes és vosté més intel·ligent, més sabut i millor que qui no en té?
VA, HOME, VA...
I el remat del «le recomiendo pollardon y pichicilina» és sublim. Denota un nivell intel·lectual només a l'abast de ments privilegiades com la seua i la d'aquella famosa actriu, la mula Francis.

Li ho demane per favor, no li faça passar més vergonya a sa mare, que també és dona.

QUE VÉNEN ELS ROJOS

QUE VÉNEN ELS ROJOS

Fa uns dies vam anunciar que les principals forces polítiques d'esquerres del País Valencià concorreríem juntes a les properes eleccions generals. Era una decisió esperada. La resposta del Partit Popular també va ser l'esperada. La senyoreta Bonig no va tardar ni dotze hores a batejar-nos com la reencarnació del Front Popular del 1936 i eixir a alarmar la gent al crit de “QUE VÉNEN ELS ROJOS!”.

Va de bo? Aquest és el nivell que tindrà la vostra campanya?

Però ben pensat és natural la resposta del PP. Què han de dir?

A l'hora de preparar una campanya electoral els partits i les coalicions hem de triar de què volem parlar. Pots parlar en positiu del teu programa, explicar-li'l a la gent, convéncer-los que eres la millor opció. Però també pots fer una campanya “a la defensiva”. Intentar desprestigiar l'adversari, criticar el seu programa i generar temor: que ve el llop!!!

Aquesta segona opció és la triada pels Populars. Normal, de què han de parlar si no?

De deute públic? No, en aquests dies hem sabut que ja supera el cent per cent del producte interior brut. Des de 1909 no teníem un índex de deute tant elevat.

De treball tampoc crec que vulguen parlar. La reforma laboral aprovada, lluny de generar més faena i millorar les condicions laborals, ha aconseguit tot el contrari: atur, desigualtats i precarietat laboral.

Podrien parlar de sanitat, però no sé per què em sembla que no ho voldran fer. La retirada de la targeta sanitària a molta gent que viu en l'Estat espanyol és una de les mesures més inhumanes que s'han pres en la darrera legislatura.

D'educació, veient el rebuig general que ha aconseguit la LOMCE per part de mestres, alumnes i famílies i el saqueig que han fet al País Valencià en la construcció de les escoles no crec que siga un bon tema per a ells.

Poden parlar de reformes fiscals però, ara que s'ha fet públic que no complirem el dèficit pactat amb la Unió Europea i que estarem obligats, fruit de la seua nefasta gestió econòmica, a fer noves retallades, tampoc voldran parlar-ne. Per no parlar de l'amnistia fiscal feta a mida de tots els seus amiguets.

De regeneració democràtica, amb els Cotino, Martínez, Fabra, Rus, Ortiz, Camps, Johnson, Blasco, Rita, Clavell, Bárcenas i companyia pul·lulant pels jutjats, no crec que els vinga de gust parlar-ne.

De casos com Gürtel, Imelsa, Púnica, Taula.... tampoc voldran parlar.

En el camp de les energies renovables, després de l'anomenat impost al sol, no tenen gens de credibilitat.

D'igualtat, memòria històrica, dependència, no volien parlar abans; imagineu-vos ara.

De manera que, ben mirat, només els queda la por, la crítica i la desqualificació. Tornar a traure tots els vells fantasmes. Airejar les banderes, atacar totes les llengües que no siguen el castellà.

Prepareu-vos perquè vos fartareu de tornar a escoltar aquell vell crit que deia

“QUE VÉNEN ELS ROJOS!”.

ARA SÍ ÉS EL MOMENT

ARA SÍ ÉS EL MOMENT

El proper 26 de juny tornarem a votar i tot fa pensar que no hi hauran grans canvis en els resultats. Només hi ha una possibilitat de canviar els resultats: que totes les forces d'esquerres anem plegades en una única candidatura.

En la passada campanya electoral un dels actes que més vam repetir la gent que formàvem la candidatura de Compromís Podem És El Moment van ser els cafés debat. És un format molt proper en què la gent pot preguntar als candidats el que els ve de gust. Et preguntaven de tot, però hi havia tres temes que sempre sortien: finançament, infraestructures i... per què no havíem fet una coalició més àmplia de la qual també formara part la gent d'Esquerra Unida.

Jo també m'ho preguntava. No entenia com jugant-nos el que ens jugàvem, i desprès de vore els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques en les quals inexplicablement Esquerra Unida havia quedat fora de les Corts i de la major part dels ajuntaments, no havien estat capaços d'arribar a una entesa entre tots tres. A l’endemà de trencar les negociacions hi havia gent molt decebuda, jo n'era un, però també hi havia gent que no, que estava contenta, i no ho entenia.

Hi ha gent que prefereix mantindre pur el seu projecte. Anteposen tindre'l immaculat tot i que comporte no obtindre cap representació. És més important ser purs al 100% que barrejar-se per poder canviar les coses. Lamentablement van arribar les eleccions i el temps em va donar la raó.

Però de tot el passat l'únic que podem traure és experiència i aprenentatge. I sembla que aquesta volta hem aprés. El gran pacte d'esquerres està signat. Anirem a les properes eleccions amb una coalició més àmplia i profundament enfortida gràcies a la inclusió de les companyes i companys d'Esquerra Unida Unitat Popular. Ara, per primer cop en més de 24, anys optem que la primera força política del País Valencià siga d'esquerres. I no només del País Valencià, al llarg de tot l'Estat espanyol també sembla que aquesta unió de forces està en posició de disputar-li el primer lloc al Partit Imputat, i més si tenim en comte que en aquestes eleccions sembla que no podran anar dopats.

No podem badar, ara no. És tant el que ens juguem que no podem badar. Necessitem un govern d'esquerres per a reconduir la situació i atendre totes les necessitats socials i als nous reptes que es plantegen tant a nivell estatal com a nivell europeu i, amb aquest pacte, estem més prop d'aconseguir-ho.