MENTIDES NO SE’N CONTEN
La gent que coneix el meu
vessant artístic sap que anomene molt m'agüela Áurea. Per a
mi els avis tenen una gran influència en les nostres vides, sobretot
quan som menuts. És l'època de la vida en què aprenem els costums,
bons i dolents. Formem el nostre caràcter, adquirim hàbits que
marcaran la nostra manera de ser per a tota la vida.
Una de les coses més
importants que em van ensenyar ma mare, mon pare i els meus avis va
ser que mentides no se’n conten. Recorde perfectament quan ma mare
em deia que “s’agarra primer un mentirós que un coixo”. Ella
ho deia en castellà per eixa mania de gastar refranys en eixa
llengua. A mi se’m va quedar gravat i intente no dir-ne mai, de
mentides.
Si per a qualsevol
persona està lleig mentir, per a un responsable públic, sobretot si
ha estat triat en unes eleccions, molt més. Quan menteix un regidor
ho fa ell, però per la seua boca està mentint tota la gent que
representa. Quan Camps mentia en les Corts estava fent-ho en nom de
tots els valencians. Un càrrec públic no pot mentir. Mai.
Perquè ho dic, tot açò?
Perquè hui vull denunciar les mentides dites pel senyor Vicent Sales
sent regidor d'Educació de l'Ajuntament de Castelló. No sé si
esteu al cas de tota la problemàtica amb l'escola Vicent Marçà.
Dos cèntims: al Raval Universitari només tenien una escola tot i
ser el barri amb la taxa de natalitat més alta de tot Castelló. De
seguida va quedar menuda i, oh sorpresa, l'Ajuntament no tenia
terrenys en tot el barri per fer-ne una de nova (d'això es diu
previsió). Van muntar un aulari en les instal·lacions de l'antic
Col·legi Universitari. Al poc de temps el van transformar en
l'escola Vicent Marçà.
Un col·legi universitari
no és una escola, i en un punt van començar a sorgir els problemes.
Davant les protestes de tot el barri, i amb les eleccions municipals
damunt, el regidor d'Educació va anunciar la construcció d'una
escola nova en el mateix solar. “Tranquils –va dir el senyor
Sales– en acabar el curs escolar –és a dir, després de les
eleccions municipals– començaran les obres”. Ells pensaven que
guanyarien les eleccions i problema resolt. Quatre anys més de
cadireta garantida. Que no fan l'escola? Tant els feia. Ja
inventarien qualsevol excusa. No governen per millorar la vida de la
gent, governen per continuar manant, per tindre la cadira garantida.
Però van arribar les
eleccions i, oh sorpresa, les va perdre el PP. Quan el nou equip de
govern pren possessió és nomenat regidor d'Educació Enric Porcar.
No tarda ni un parell de dies a reclamar tota la informació sobre
l'estat del projecte i, oh sorpresa, NO HI HA PROJECTE. No és que no
hagen començat les obres, no. No és que ni tan sols no estiga
contractada l'empresa que les ha de dur a terme, que tampoc. És que
NI TAN SOLS HAVIEN FET EL PROJECTE.
El senyor Vicent Sales va
mentir, no només als pares i mares del Vicent Marçà. Va mentir a
tot el Raval Universitari i a tot Castelló. I ho va fer com a
regidor, cosa imperdonable. I ho va fer per garantir-se la cadireta.
El problema no està resolt, encara falta molt perquè l’empastifada
que l'antic equip de govern va deixar és molt gran, però la
solucionarem. I tot... per dir mentides. Ja ho deia m'agüela:
MENTIDES NO SE’N CONTEN.
Pau Sancho Puerto
Secretari de Sectorials
de la Coalició Compromís a Castelló.
