I LES DONES, QUÈ?

I LES DONES, QUÈ?
Dedicat a Begoña Carrasco, Andrea Fabra i totes les dones del Partit Popular.

Amb la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria d'eleccions es dóna per conclosa la desena legislatura de l’etapa democràtica. Esta h
a estat una legislatura on hem patit una clara pèrdua de drets socials. Ens ha afectat a tots i totes, però ha estat especialment dura amb les dones.

El Partit Popular no ha fet res en quatre anys per millorar la vida de les dones. Les últimes estadístiques reflecteixen que la bretxa salarial entre homes i dones cada cop és més gran. Les taxes d'atur, que abans de la crisi eren prou semblants, ara són clarament desfavorables a les dones. I no ho són més perquè moltes, fartes de no trobar cap feina, han desistit, han eixit del mercat laboral. Estadísticament ja no existeixen.

En matèria de conciliació tampoc hem avançat gens. És imprescindible igualar el permisos de maternitat i paternitat. Si durant els primers mesos de vida del xiquet o la xiqueta la mare és qui s'encarrega de tot, com està passant ara, serà ella qui ho farà gairebé sempre.

Els fons destinats a la lluita, però sobretot a la prevenció, de la violència de gènere també s'han vist greument retallats. La violència contra les dones és un dels majors problemes que tenim. Hem d'educar els nostres fills i filles en el respecte i la igualtat si volem tindre una societat més justa. És un camí molt llarg i hem perdut quatre anys.

La reforma de la llei de l'avortament és un altre atac als drets de les dones.

En fi, quatre anys perduts. Bé, no estan perduts del tot. Si vos heu vist obligades a abandonar el mercat laboral i voleu continuar formant-vos sempre vos podreu matricular en el nou mòdul d’F.P. que han creat el Populars... El de “Tareas Domésticas y Limpieza de Edificios”.

REFEM EL MERCAT LABORAL

 REFEM EL MERCAT LABORAL

Una de les primeres mesures que va prendre el Partit Popular quan va arribar al govern va ser aprovar una reforma laboral. Van tardar ben poquet a fer-ho i ho van fer gairebé en solitari.

La llei pretenia, i cite textualment, "facilitar la contratación, con especial atención a los jóvenes y a los parados de larga duración, potenciar los contratos indefinidos frente a los temporales y que el despido sea el último recurso de las empresas en crisis", a més de "acabar con la rigidez del mercado de trabajo y sentar las bases para crear empleo estable". Molt bonic, molt interessant, qui no està d'acord d’intentar aconseguir aquests objectius?

Però quan mires les mesures concretes que té la llei t'adones que la majoria van destinades a facilitar i abaratir els acomiadaments.

La gent de dretes sempre ha dit que a l'Estat espanyol no es contracta perquè es car acomiadar. MENTIDA. L'empresariat, sobretot de la xicoteta i mitjana empresa, contracta gent quan en necessita. En hostaleria es lloga personal si tenen clients que atendre, en indústria si tenen comandes que servir, en la construcció si tenen cases que fer... El cost de l'acomiadament només preocupa a l'hora d'acomiadar.

Abans de la reforma laboral la llei ja dotava les empreses d'una gran varietat de models de contractació. Podien llogar per mesos, per dies, fins i tot per hores. El tipus de contracte no era el problema.

El problema el tenien a l'hora d'acomiadar treballadors i treballadores. Gent que portava tota una vida en l'empresa i que fer-los fora costava molts diners. Aquí és on entra el govern, el PP, fent una llei a mida per a despatxar a la carta.

Els resultats estan a la vista. No ha abaixat la taxa d'atur en l'estat i les condicions laborals cada dia són més precàries.

Com sempre... el PP (la dreta) ens volen dòcils, amb por i per d'amunt de tot POBRES.

Cal derogar la reforma laboral, i PSOE i Ciutadans ja han dit que no ho faran. Queden poques opcions i la més clara és Compromís.

#AlcemLaVeu 

QUAN NO IMPORTA LA RESPOSTA

QUAN NO IMPORTA LA RESPOSTA

Em fa l'efecte que tenim polítics, homes i dones, que no tenen molt clar com funciona la democràcia. Encara que tingues una àmplia majoria no pots prendre les decisions sense escoltar la resta de partits. Democràcia és proposar, escoltar, debatre, aplegar a acords i així, entre tots, govern però també oposició, prendre les millors decisions possibles.

Però no tothom ho veu així. Tenim partits, sobretot el Popular, que quan governaven ho feien sense escoltar i ara, per fi a l'oposició, fan preguntes sense importar-los la resposta.

Per què ho fan? Senzill. Les seues preguntes no van destinades a millorar el funcionament de les institucions ni a obrir cap debat. Les seues preguntes sols busquen confrontar, desestabilitzar, enfangar.... crear polèmica.

A l'Ajuntament de Castelló són el grup majoritari, però són oposició perquè així ho va decidir el poble. La gent els va votar confiant que farien la seua tasca: controlar l'acció dels regidors i regidores i fer propostes. Millorar el dia a dia de la gent hauria de ser la seua principal funció com a oposició. Però no, han decidit que faran oposició  de foto i demagògia. De foto perquè van tot el dia en el mòbil a la mà fent fotos de tot. Del cotxe oficial, del patinet de Nomdedéu, dels cotxes del parc Ribalta... I de demagògia perquè ho tenen en l'ADN. No poden fer més. No saben fer més.

Fan la pregunta i no esperen la resposta, perquè la resposta... NO IMPORTA.

CON DIOS ME ACUESTO, CON DIOS ME LEVANTO...

CON DIOS ME ACUESTO, CON DIOS ME LEVANTO...

Con Dios me acuesto, con Dios me levanto, con la Virgen María y el Espíritu Santo.
Recordeu aquest prec? A mi m'ha vingut al cap al llegir que el ministre Fernández Díaz ha condecorat una marededéu, i ja en van dos.
Jo, del fet que el ministre condecore maredeuetes, BONA PENA EM PASSO.

Tots i totes sabem que el Partit Popular està fermament lligat a l'Església catòlica i l'Església condiciona la postura dels Populars front a nombroses lleis, com la llei de l'avortament. Era una de les més avançades i  respectuoses amb els drets de les dones,  i l'Església no va tardar a posar el crit al cel contra ella. Amb l'arribada al govern dels Populars, ha aconseguit fer-la més restrictiva.


Un altre cas és el de la coneguda com a llei del matrimoni homosexual. Criticaren no només la llei sino tota mena de família que no fóra la tradicional, formada per home i dona. Van fer misses, epístoles, congressos de la família... fins que aconseguiren que el Partit Popular recorreguera la llei al Tribunal Constitucional.

No entenc què pinta l'Església ficant-se en la nostra legislació si ells ja en tenen una de pròpia. Amb dir que és pecat, prou. No entenc per què consentim que l'Església tinga tots els privilegis que té. Per què esta institució no paga els mateixos imposts que la resta de la societat? Per què permetem que continuen furtant edificis i propietats escripturant-los al seu nom sense tindre cap dret? Per què mantenim el concordat amb el Vaticà? Per què deixem que entren en les escoles públiques i adoctrinen els xiquets i les xiquetes? Com és possible que mantinguem concerts amb col·legis catòlics? No ho hem de permetre ni un dia més.

És molt important que fem fora del govern central tota aquesta gent que durant anys, amb governs del PP i també del PSOE, han afavorit i permès totes aquestes malifetes. És imprescindible tindre una veu d'esquerres, alta i clara a Madrid per poder fer realitat el somni de viure en un estat laic. Ara més que mai és el moment de separar d'un cop per sempre l'Església dels poders públics.

Contra totes aquestes coses #AlcemLaVeu

 Pau Sancho, candidat a les primàries de la coalició Compromís.