DE PARTITS I COALICIONS

 Estos dies s'està comentant molt sobre la possible confluència o no entre Compromís i altres forces de l'esquerra, principalment Podem. Més enllà de les valoracions personals en la Coalició Compromís ens ha faltat debat intern i informació.

 Crec que no hem fet bé les coses. Sóc dels que pensen que dins d'una coalició les decisions s'han de prendre en conjunt. Els militants no hem rebut cap informació ni de l'estat ni de les condicions de les negociacions. Sense aquesta informació és absurd fer qualsevol tipus de debat.

 Però la cosa no acaba ahí. Cadascuna de les branques que forma Compromís: Bloc, Iniciativa, Els Verds i Gent de Compromís, han dit o fet la seua sense pensar en cap moment en el bé comú. Iniciativa, de la qual forme part, ha pres partit pel Si, sense consultar ni a les bases ni a la resta de companys. Els Verds ha pres el mateix camí. El Bloc, pot ser enfadat per la decisió d'Iniciativa, fa un referèndum vinculant entre la seua militància. GdC demana poder votar al referèndum del Bloc. Front la negativa monten la seua pròpia consulta en la mateixa pregunta que el Bloc... UN GAVELL DE TRES PARELLS DE NASSOS.

 No dic jo que les decisions no siguen correctes, no. Si que ho son, però si volem fer gran la Coalició no podem anar cadascú per on ens semble bé. Hem de tindre clar que el camí i el futur passa, SI o SI, per Compromís. La gent vol Compromís i vota Compromís.

 Això sembla que ho tenim tots i totes clar. Doncs... fil a l'agulla.

 Si volem fer-mos més grans encara, hem d'aprendre a parlar d'Iniciativa, Bloc,Verds o Gent de Compromís de portes en dins. De cara a fora tots i totes som Compromís i només Compromís.

Les discussions, dins de casa, en la porta tancada i en la veu baixeta, que el veí te ganes de fotrer.

ALCEM LA VEU

ALCEM LA VEU
Al mes de desembre, sembla ser que el dia 20, se celebraran les eleccions estatals. En Compromís triem a les persones que ens representaran en un procés de primàries que encetarem en pocs dies. Com a persona activa i compromesa que soc, implicada des de fa temps en que el nostre poble i la nostra terra puga ser allò que vol ser dono un pas endavant.
Ací i ara vos anuncie la meua intenció de presentar-me a les primàries per formar part de la llista que Compromís presente al Congrés dels diputats.
Vull presentar-me al Congrés perquè crec que les valencianes i els valencians necessitem en Madrid una veu clara, forta, nostra i independent. Fins ara, allà, hem tingut gent que, quan està en casa nostra, parla clar i, de vegades, fort. Però en pujar a l'AVE perden la força i, el que és més greu, la veu. No ens podem permetre quatre anys més de disciplina de vot: el sentit del vot dels diputats i diputades valencians no el poden marcar Ferraz o Génova.
La gent que me coneix sap que tinc bona veu, i no ho dic per que sóc cantant. Sap que he alçat la veu front els atacs que l'anterior consellera d'educació va fer a l'educació pública. Sempre he defensat una educació integradora, igualitària, plural, gratuïta i laica. Així és com ha de ser l'educació pública. Però per aconseguir aquest model d'educació hem de tombar la LOMCE, i això ho hem de fer a Madrid.
Vull continuar alçant la veu per exigir unes infraestructures i unes inversions que cohesionen el nostre territori i eviten la pèrdua constant, el degoteig continu d'habitants en les nostres comarques. Hem de replantejar-mos la manera de fer les coses. No és temps de grans infraestructures, AVE i aeroports que pot ser no els fem servir en la vida, i sí de les petites, rodalies que utilitzem tots els dies i fan la vida més senzilla a milers de valencians i valencianes. Alçar la veu perquè es complisquen lleis aprovades i que farien molt més fàcil el dia a dia de molta gent. Lleis com la de la Dependència o la llei de la Memòria Històrica. Lleis justes però oblidades per el PP.
Vull alçar la veu per moltes coses que estaran en joc la propera legislatura com ara mantindre una sanitat i una justícia públiques, millorar les nostres relacions internacionals no sols en Europa, també en Àfrica i Sud-amèrica, apostar per les energies renovables... importants decisions que no podem deixar en mans d'uns altres.
Es per això que després de meditar-ho molt, de valorar-ho molt i de escoltar la veu d'altres i fer-me preguntes a mi mateix, he decidit donar aquest pas en davant i alçar la veu. Vull doncs, amb aquesta carta, comunicar-vos la meva candidatura a primaries de Coalició Compromís per a formar part de la llista de candidats al Congrés en les properes eleccions generals.

Rebeu una forta abraçada

Pau Sancho
Candidat a primaries de Coalició Compromís

AGRADECIDO

La nit del dissabte vam tindre el goig de vore en concert a la plaça major de Vila-real, no oblideu que es diu Vila-real, al gran Rosendo Mercado.

Va ser, com diu Barri UNA NOCHE DE ROCK&ROLL. Sense lletra menuda. Rock pur i dur. Sense miraments, de fet l'únic retret que jo li faria és lo poquet que parle.

cada,

Rosendo és un tipo com hi ha pocs en el panorama musical de l'estat espanyol. Rosendo és Classe Obrera, un currito, un treballador honrat, complidor. Manté la formació a trio, pot ser la més exigent en directe. Serie molt fàcil, i molt còmode, ficar un segon guitarrista. Rosendo viuria millor i la qualitat del concert no es vorie minvada. Però no. Ell és com és. Surt a l'escenari i curre. Ho done tot, toca, com diuen a la presentació de festes del meu poble, “lo millor del seu repertori” i... Buenas Noches.

Vos he dit que com Rosendo hi han pocs, i és del que vos vull parlar. En el panorama musical espanyol no hi ha classe mitja, la classe obrera gaire bé ha desaparegut. Només tenim grans estreles, grups o artistes que cobren una fortuna per cada concert, i “semi-professionals”, gent que toquen, o toquem, per un plat de llentilles i dos birres. I la classe mitja a fer la ma. No pots guanyar-te la vida tocant, com si que ho fan en altres països músics del mateix nivell. Ací només ens queda el recurs de tocar en una orquestra, i cada dia queden menys, donar classes particulars, a sovint en negre,treballar de cambrer els dies que no tens bolos o agafar qualsevol feina que trobes.

A tot açò hem aplegat per diferents motius. En primer lloc perquè la indústria, a partir de meitat dels noranta, va apostar per crear grups de temporada. Grups per traure un disc, incloure en ell un tema que punxarien a totes hores en les emissores, que tothom escoltaria i coneixeria, fer una gira “triomfal” i desaparèixer. Només  els grans grups, les megaestrel.les, poden perdurar en aquest escenari. I el grup que no és un supervendes, però que té un bon grapat de seguidores i seguidors, que no plena camps de futbol, però sempre porte gent als concerts, eixos...MORTS.

Tampoc ajude gents el govern central. El I.V.A. Al 21% és una barbaritat i el cost d'estar donat d'alta com autònom és inassumible per a ningú. 

Però els consumidors i consumidores també tenim la nostra part de culpa. No hem sigut ni crítics, ni selectius, ni exigents ni respectuosos. No han criticat la manca de varietat musical. No hem seleccionat la música que més ens agrade, consumim el que ens donen. No hem exigit qualitat en la música que escoltem. Quan més fàcil d'escoltar millor. I no hem respectat el treball dels artistes, hem preferit descarregar la música de forma il·legal que pagar per ella el seu preu real.

I en mig d'aquest panorama Rosendo ha seguit a la seua. Ens ha ensenyat que hi han altres “Maneras de Vivir”. No ha deixat mai de ser, per a alguns, “El Enemigo”. Va pujar a “El Tren” fa molts anys i, encara que canvie el paisatge, ell no es baixa. Per totes estes coses eres un dels meus “Artista Preferido”

Si tu continues sent com eres “PROMETO ESTARTE AGRADECIDO”

MAROTO EL DE LA MOTO

  Totes i tots estareu al cas de les declaracions del senyoret Maroto, si Javier Maroto, el vice secretari d'acció sectorial del PP. No les coneixeu? Vos les reproduïsc:
“Entre los refugiados Sirios que llegan a Europa hay muchos yihadistas que pueden poner bombas en nuestras ciudades”
”Y luego la gente hará preguntas"


  Clar, la va amollar tant grossa que no van tardar en caure-li “bascollaes”  per tots els costats. Fins i tot Soraya, que no li pegava una a un membre del PP des de no sé quan, li la va pegar i ben grossa.
Algú del partit li deguera dir que havia de rectificar i ho va fer. Va tirar ma d'un clàssic, “han sido unas declaraciones poca afortunadas”

 No, no estic d'acort. Han estat unes declaracions afortunades i, sobretot, aclaridores. Ens aclarissen molt be quin és el pensar del PP i perquè fan el que fan.
El senyoret Maroto no ha estat el primer en dir la seua. La va dir Magallo, la va dir Soraya, la va dir Fernández Díaz, aquest molt paregudes a les de Maroto. Des que va començar aquest drama no han fet més que ficar excuses i pegues en tal de no ajudar a una gent que ho ha tingut que deixar tot per no perdre la vida.

  En contra de lo que pensen la gent del PP els refugiats no venen ací, no venen a per rés. MARXEN,senyoret Maroto, MARXEN. Marxen de la sa casa, del seu poble, del seu país perquè no tenen un altre camí. No ens volen furtar res, no ens volen llevar la feina, no volen ficar bombes, VOLEN SALVAR LA VIDA.

  Espanya, que sempre ha estat un país acollidor, s'ha convertit en un dels països que menys refugiats acull. Creuen vostès que fent més altes les tanques i els murs, colocant més kilòmetres de concertines, ficant totes les traves burocràtiques possibles aconseguiran que la gent que ve per salvar la vida es queden al seu país. No entenen que a qui no te res, no l'ature res, no li fa por a res. 

  Per sort la societat és prou millor que vostès. Sense cap manament ens estem organitzant per a que quan apleguen es troben lo millor possible. No es trobaran com a casa, això tardarà molt de temps en passar, però intentarem que es sentin persones dignes.

  Com vostès no ho faran, a partir del 20 de desembre, ho farem nosaltres.

NO ÉS EL MATEIX

NO ÉS EL MATEIX

Comence un nou curs escolar i, per molt que s'empenyen els anteriors governants, no és el mateix.

Jo, com a pare d'alumnes del C.E.I.P Herrero de Castelló, he notat molts canvis.

Mª José Català, antiga consellera d'educació del Partido Popular, porte una temporada dient que el nou govern i, sobre tot, el conseller Vicent Marzà, no han fet res en el temps que porten al cap d'avant de la conselleria.

MENTIDA, açò és mentida. Abans de les eleccions no teníem beques de llibres, les de menjador no cobrien els mesos de setembre i juny, les ajudes del transport depenien de que estigueres a menys de tres quilòmetres en línia recta i en l'Herrero contàvem en dos línies menys, les dos que ens havia llevat la senyoreta Català.

Quan comencem aquest curs les xiquetes i xiquets que tinguen dret a elles tindran beques de menjador tots els mesos del curs. Els que visquen a més de tres quilòmetres del seu centre escolar tindran transport gratuït, en línia recta o corba, tant se dona. Tindrem en marxa el projecte #XarxaLlibres que acabarà creant bancs de llibres gratuïts en tots els centres. Tindrem en marxa els primers centres pilots d'educació gratuïta de dos a tres anys, en Castelló la duran a terme en els C.E.I.P. Mestre Canós, Bisbe Climent i Antonio Armelles tots tres afectats en anys anteriors per injustos arranjaments. I a l'Herrero recuperem una de les dues unitats suprimides. Perquè una només? Doncs perquè l'antic equip directiu, aquell que es va vore obligat a dimitir pel menyspreu constant que conselleria mostrava front les seves decisions, va donar l'oportunitat a les mares i pares que matriculaven a les seues filles i fills en l'Herrero de fer un escrit dient que matriculaven als seus fills i filles en línia en castellà contra la seva voluntat. Ells volien matricular-los en valencià i conselleria els hi negava el seu dret. Dit d'un altra manera, recuperem una unitat gracies a la valentia de José Vicente, Dolors i Begoña.

Son molts canvis en molt poc de temps, per això fa riure sentir a Català, Bonig i tota la resta de la gent del Partido Popular dient que el nou conseller no ha fet rés. JA!!!

Ah, i a partir del vint de desembre... A PER LA LOMCE.