DESPERTS

 DESPERTS

L'altre dia vaig tindre el plaer de participar en un debat sobre pensions organitzat per Iai@flautes de Castelló. Va estar prou bé. Els partits que vam voler participar (i dic vam voler perquè encara que sempre ens conviden a tots, els de la dreta: Ciudadanos i PP mai venen al actes dels Iai@s) vam haver de contestar a tot tipus de preguntes. Sobre pensions, que era el tema de debat, però també sobre atur, copagament, TTIP, infraestructures, privatitzacions, ensenyament.... sobre tot, ens van preguntar sobre tot. I això està molt bé. Vam tindre d’estar tant desperts com elles i ells. Avui en dia fa falta gent desperta en la nostra societat.

En els darrers anys, fins i tot abans del començament de la crisis, la ciutadania hem patit una pèrdua constant dels nostres drets. Sense adonar-nos-en ens han furtat moltes coses. Han privatitzat serveis sanitaris, han signat concerts educatius, han retallat beques, ajudes i serveis, han implantat un copagament sanitari totalment injust... Molts canvis amb un únic objectiu: desfer l'actual estat de benestar.

Per què ha passat açò? Com és possible que la gent ho haguem consentit sense protestar? La resposta és ben fàcil: perquè estàvem adormits. El temps de bonança va fer que ens relaxàrem. El fals benestar individual en què vivíem ens va fer despreocupar-nos del benestar col·lectiu, del benestar social. Vivíem relaxats en els nostres pisos nous (encara que hipotecats), els nostres cotxes nous, les nostres vacances amb viatge inclòs, roba nova cada temporada, mòbils d'última generació... Tots i totes vivíem en primera persona.

Bé, tots i totes no. Xicotets grups van estar tot el temps avisant-nos del que estava passant. Grups de defensa de l'Educació i la Sanitat Pública, antidesnonaments i la PAH, grups ecologistes, de recerca de la Memòria Històrica... i Iai@flautes.

Iai@flautes estaven i estan en totes les concentracions, no fallen mai. De vegades vénen més iai@s que organitzadors. Són inquiets, incisius, solidaris, compromesos, lluitadors, generosos, actius, culs inquiets, fins i tot un poc ofenedors i molt punxes. Però, per d'amunt de tot, són necessaris.

Ara estem desperts, serà difícil que ens tornem a adormir, però esteu segurs que si ens adormim, ací estaran Iai@flautas per mantindre la societat desperta.

Pau Sancho Puerto

Secretari de Sectorials de Compromís per Castelló

MODELS ENERGÈTICS

MODELS ENERGÈTICS

La crisi econòmica actual, segons molts experts, és el principi d'una molt més gran, la crisi energètica. Els combustibles fòssils s'esgoten. Pel que fa a aquest problema tenim diverses solucions. La primera és inqüestionable, hem de reduir el nostre consum energètic. Les altres passen per buscar diferents fonts d'energia, i n'ixen dos: l'energia nuclear, amb tots els riscos i inconvenients que genera, o les energies renovables.

Fa quatre anys Espanya era un dels països d'avantguarda en investigació i generació d'energies alternatives. Estàvem en el bon camí. Amb l'arribada de Mariano a la Moncloa tot va canviar. Vam donar un pas enrere. Vam tornar als vells models. Vam retrocedir molts anys.

La decisió tenia poc a veure en l'eficiència, la rendibilitat i la sostenibilitat. Estava basada única i exclusivament en mantindre els beneficis i el monopoli de les grans companyies energètiques.

És una aposta absurda. En Espanya no tenim combustibles fòssils i això és una realitat. Tampoc estem disposats a fer front als riscos que genera l'energia nuclear. No sols la creació, també el tractament i emmagatzematge dels residus que genera. L'opció de les renovables sembla la més lògica.

Tornar a invertir en renovables és invertir en futur, en autonomia energètica, en un món més net.

Aquesta aposta també ens permetria canviar el model de generació i distribució d'energia que tenim a Espanya. Les grans empreses són les que manen a l'hora de decidir on i com generem l'energia. Tenim grans punts de generació: centrals nuclears, tèrmiques, hidroelèctriques, o grans parcs eòlics on es genera molta energia. Aquesta energia l'hem de transportar als llocs de consum a traves de xarxes elèctriques que creuen tot el país amb el risc mediambiental i per a la salut que això comporta. Actualment s'està construint una línia de molt alta tensió que creua les comarques de Castelló.

Les renovables ens permetrien canviar el model: tindre petits llocs de generació d'energia prop del punts de consum, fins i tot a casa nostra, reduint els riscos que hem citat abans. A cada casa, a cada poble en podríem tindre un. Això ens permetria la creació de llocs de treball d'una bona qualitat en zones on costa molt de crear-ne.

Hem de pensar i decidir nosaltres, i no les grans empreses, quin model energètic volem i ho hem de fer pensant en nosaltres i en tota la gent que vindrà deprès. Les conseqüències de les nostres decisions les pagaran els nostres néts i nétes.

MODUS OPERANDI

MODUS OPERANDI

A Compromís no farem primàries. Això ho vaig saber dissabte i va ser un colp molt dur. Diumenge volia expressar el meu dolor i la meua rauxa i vaig escriure un article. Un article sincer, però molt dur. Al saber que els companys i companyes del Bloc el dimarts tenien un altre referèndum vaig decidir esperar-me per publicar-lo, era massa el que ens jugàvem.

Avui és ja dimarts i he decidit no publicar l'anterior.

Perquè? Perquè no ajuda en res, no millora res, no aporta res.

Si quan tenim un problema, en comptes d'intentar resoldre'l internament, el fem públic i el llancem a les xarxes i als mitjans de comunicació no l'estem arreglant, el fem més gros.

Els problemes en una organització s'han de resoldre dins de l'organització. En Iniciativa, a l'igual que en Compromís, tenim diferents llocs on resoldre els nostres problemes.

La crítica dins del partit ens ajuda a veure els problemes, a parlar-ne, a obrir debats. Els debats són una de les eines més productives d'una organització. Quan u és conscient que hi ha un problema és quan el pot resoldre.

Si callem dins i parlem fora, escampem merda. Traure els problemes interns al carrer només serveix per donar munició als nostres contrincants. I tingueu clar que gastaran aquesta munició en contra nostra. La carronya només atrau els carronyers, i viure envoltat de carronyers és molt difícil.

Jo preferisc construir. Aprendre dels errors i mirar cap avant. Intentar treballar sempre amb alegria, amb el nostre somriure a la cara. Fer més forta Iniciativa, més gran Compromís. Rentar la roba bruta a casa.

Pau Sancho, candidat a primàries, quan en teníem.

Dita popular:

Si estàs de merda fins als genolls... NO SALTES!!!