SOM GRANS

SOM GRANS


Ja han passat les eleccions estatals i els resultats per a la coalició Compromís-Podem És El Moment han sigut francament bons. Molta gent pensa que en l'any 2015 a Compromís ens hem fet grans. Ho pensen mirant els resultats obtinguts. En poc més de sis mesos hem aconseguit dos regidors i dos regidores a l'Ajuntament de Castelló, varies alcaldies i nombrosos regidors a les nostres comarques, 19 diputats (quatre per la nostra circumscripció, , un d'ells conseller) a les Corts Valencianes i ara, per primera vegada en la nostra història, una diputada en el Congrés dels Diputats espanyol per Castelló també, a banda dels altres diputats per València i Alacant. I això és el que ens fa grans.
Jo crec que no és així. L'ordre és el contrari. A Compromís portem molt de temps creixent i eixe creixement és el que ha fet possible aquests resultats.

Al preparar les eleccions locals i autonòmiques vam treballar molt de temps. Van treballar totes les sectorials en l'elaboració del programa. Van ser mesos de moltes reunions a les quals va assistir molta gent de Compromís però també molta gent simpatitzant que estava interessada en poder fer, tots plegats, el programa electoral de la coalició.
Vam triar els nostres candidats i candidates en un procés de primàries obertes que va aconseguir que molta gent s’interessés per ell i acabara participant-hi.
Una volta en campanya vam comptar amb molta gent. Érem prou gent per a donar informació a les portes de totes les escoles, muntar més paradetes que mai, per anar a mercats, estacions, hospitals, esdeveniments esportius. Per reunir-mos amb Ampes, sindicats, associacions, col·lectius, patronals. Per penjar cartells. Sempre érem prou gent.
Va arribar el dia de les votacions i... també érem prou gent. Prou gent per a tindre apoderats i apoderades en totes les taules, gent de coordinació, gent amanint els entrepans per a dinar, seguint el recompte. Fins i tot per organitzar la festeta en què vam celebrar els millors resultats de la nostra història. Sempre érem prou gent.

En les darreres eleccions, les estatals, ens hem presentat juntament amb els companys i companyes de Podem. Tot es va acordar a última hora. Jo tenia por que no ens donara temps a mobilitzar i organitzar tota la gent que fa falta en unes eleccions en què competiem de tu a tu amb els dos grans partits històrics per a ser la primera força a les nostres comarques. Pensava que no podríem i em vaig equivocar. La nostra gent estava preparada i disposta per ajudar en tot el possible en la campanya.
Un altre cop hem tornat a ser molta gent.

La nostra presència és cada dia més gran. Tot el món ens coneix. Poca gent no té una amiga o un amic que no siga de Compromís. Som "els del somriure" i ho transmetem. Cada cop som més gent, som més grans, i això fa que, elecció rere elecció, els nostres resultats siguen més bons. I no pensem parar de créixer.

Pau Sancho Puerto
Secretari de Sectorials de la Coalició Compromís a Castelló.

ÉS EL MOMENT

ÉS EL MOMENT

Estem a punt d'encetar la campanya electoral i dins de tots els partits que formen la coalició És El Moment tenim gent disgustada. Ho puc entendre. S'han fet malament moltes coses. No s'ha consultat prou, per no dir gens, les bases. S'ha estirat massa la corda de les negociacions per part de tots, uns més i uns altres menys, però tots han estirat. No s'ha tingut en compte Gent de Compromís. Hauríem d'haver fet primàries com cal. S'han lliurat batalles internes de partit en la taula de negociació de la coalició... En definitiva, hauríem pogut fer-ho molt millor.

Però ara això no té remei. La coalició està feta, les llistes tancades i presentades i la campanya a punt d'arrancar.

Si tots i totes mirem més enllà, vorem que ara ÉS EL MOMENT.

Quan vam signar els pactes de govern de l'Ajuntament de Castelló i el del Botànic (cite aquests dos perquè són els que millor conec) ens vam adonar que el nostres programes coincidien en més del 90% del punts. No ho podíem deixar córrer.

Perquè ara És El Moment de tindre un grup parlamentari propi. Vos ho imagineu?

Penseu en tota la tasca que ha dut a terme Joan Baldoví tot sol al Congrés diluït en un nombrós grup mixt, o Carles Mulet i Pilar Lima en no més de sis mesos que són al Senat. Ppenseu ara tot el que podríem aconseguir amb un grup parlamentari fort al Congrés i una gran representació al Senat.

Perquè ara És El Moment de posar en primer lloc les persones. Hem vist massa vegades com els governs del PP o del PSOE han prioritzat els interessos de les grans empreses per davant dels de les persones. Mai més: les persones ens trien i per a elles governarem.

Perquè ara És El Moment dels serveis públics. De defensar tots els serveis públics. De revisar i posar en valor la tasca dels funcionaris. De treballar tots els dies per aconseguir una sanitat, una educació, una justícia i uns serveis socials de qualitat, gratuïts i universals.

Perquè ara És El Moment de respectar la natura. De complir els tractats que signem. D'apostar per nous models energètics i productius que ens ajuden a reduir el consum, a millorar la nostra eficiència i productivitat i a generar llocs de treball de qualitat. De respectar les nostres platges, les nostres muntanyes i el nostre litoral i defensar-los d'atacs especulatius.

Perquè ara És El Moment de lluitar per la laïcitat real de l'estat. De fer fora de les escoles i les institucions les religions. D'acabar amb concordats i tractes de favor amb el Vaticà.

Perquè ara És El Moment de les dones. De fer una llei de l'avortament on elles tinguen l'última paraula. De fer que tothom tinga un salari digne i el mateix salari. D'igualar el permís de maternitat i paternitat. De lluitar fermament i implacablement contra tota mena de violència masclista. Tractar-la com a terrorisme masclista, com allò que és, un atac a l'estat.

Perquè ara És El Moment de ser solidaris amb els nostres veïns, ajudar els que més ho necessiten. No tornarem a donar la trista imatge que està donant el govern d'Espanya davant l'emergència social dels refugiats.

Perquè ara És El Moment de tractar tota la gent per igual. De respectar totes les tendències sexuals. D'acceptar totes les classes de famílies que formen la nostra societat actual.

Perquè ara És El Moment d'aconseguir no sols un nou model de finançament econòmic, sinó un model fiscal més just per a tothom. Ja estem farts d'escletxes al sistema per les quals s'escapen milions d'euros. Que pague més qui més té.

Perquè ara És El Moment d'acabar amb anys i anys de bipartidisme ignominiós, vergonyós.

Però el moment és ara, en aquesta campanya, en aquestes eleccions.

Ara És El Moment de canviar la realitat del nostre país d'un cop i per sempre.

Pau Sancho

Candidat al Congrés del Diputats per la coalició Compromís Podem

DESPERTS

 DESPERTS

L'altre dia vaig tindre el plaer de participar en un debat sobre pensions organitzat per Iai@flautes de Castelló. Va estar prou bé. Els partits que vam voler participar (i dic vam voler perquè encara que sempre ens conviden a tots, els de la dreta: Ciudadanos i PP mai venen al actes dels Iai@s) vam haver de contestar a tot tipus de preguntes. Sobre pensions, que era el tema de debat, però també sobre atur, copagament, TTIP, infraestructures, privatitzacions, ensenyament.... sobre tot, ens van preguntar sobre tot. I això està molt bé. Vam tindre d’estar tant desperts com elles i ells. Avui en dia fa falta gent desperta en la nostra societat.

En els darrers anys, fins i tot abans del començament de la crisis, la ciutadania hem patit una pèrdua constant dels nostres drets. Sense adonar-nos-en ens han furtat moltes coses. Han privatitzat serveis sanitaris, han signat concerts educatius, han retallat beques, ajudes i serveis, han implantat un copagament sanitari totalment injust... Molts canvis amb un únic objectiu: desfer l'actual estat de benestar.

Per què ha passat açò? Com és possible que la gent ho haguem consentit sense protestar? La resposta és ben fàcil: perquè estàvem adormits. El temps de bonança va fer que ens relaxàrem. El fals benestar individual en què vivíem ens va fer despreocupar-nos del benestar col·lectiu, del benestar social. Vivíem relaxats en els nostres pisos nous (encara que hipotecats), els nostres cotxes nous, les nostres vacances amb viatge inclòs, roba nova cada temporada, mòbils d'última generació... Tots i totes vivíem en primera persona.

Bé, tots i totes no. Xicotets grups van estar tot el temps avisant-nos del que estava passant. Grups de defensa de l'Educació i la Sanitat Pública, antidesnonaments i la PAH, grups ecologistes, de recerca de la Memòria Històrica... i Iai@flautes.

Iai@flautes estaven i estan en totes les concentracions, no fallen mai. De vegades vénen més iai@s que organitzadors. Són inquiets, incisius, solidaris, compromesos, lluitadors, generosos, actius, culs inquiets, fins i tot un poc ofenedors i molt punxes. Però, per d'amunt de tot, són necessaris.

Ara estem desperts, serà difícil que ens tornem a adormir, però esteu segurs que si ens adormim, ací estaran Iai@flautas per mantindre la societat desperta.

Pau Sancho Puerto

Secretari de Sectorials de Compromís per Castelló

MODELS ENERGÈTICS

MODELS ENERGÈTICS

La crisi econòmica actual, segons molts experts, és el principi d'una molt més gran, la crisi energètica. Els combustibles fòssils s'esgoten. Pel que fa a aquest problema tenim diverses solucions. La primera és inqüestionable, hem de reduir el nostre consum energètic. Les altres passen per buscar diferents fonts d'energia, i n'ixen dos: l'energia nuclear, amb tots els riscos i inconvenients que genera, o les energies renovables.

Fa quatre anys Espanya era un dels països d'avantguarda en investigació i generació d'energies alternatives. Estàvem en el bon camí. Amb l'arribada de Mariano a la Moncloa tot va canviar. Vam donar un pas enrere. Vam tornar als vells models. Vam retrocedir molts anys.

La decisió tenia poc a veure en l'eficiència, la rendibilitat i la sostenibilitat. Estava basada única i exclusivament en mantindre els beneficis i el monopoli de les grans companyies energètiques.

És una aposta absurda. En Espanya no tenim combustibles fòssils i això és una realitat. Tampoc estem disposats a fer front als riscos que genera l'energia nuclear. No sols la creació, també el tractament i emmagatzematge dels residus que genera. L'opció de les renovables sembla la més lògica.

Tornar a invertir en renovables és invertir en futur, en autonomia energètica, en un món més net.

Aquesta aposta també ens permetria canviar el model de generació i distribució d'energia que tenim a Espanya. Les grans empreses són les que manen a l'hora de decidir on i com generem l'energia. Tenim grans punts de generació: centrals nuclears, tèrmiques, hidroelèctriques, o grans parcs eòlics on es genera molta energia. Aquesta energia l'hem de transportar als llocs de consum a traves de xarxes elèctriques que creuen tot el país amb el risc mediambiental i per a la salut que això comporta. Actualment s'està construint una línia de molt alta tensió que creua les comarques de Castelló.

Les renovables ens permetrien canviar el model: tindre petits llocs de generació d'energia prop del punts de consum, fins i tot a casa nostra, reduint els riscos que hem citat abans. A cada casa, a cada poble en podríem tindre un. Això ens permetria la creació de llocs de treball d'una bona qualitat en zones on costa molt de crear-ne.

Hem de pensar i decidir nosaltres, i no les grans empreses, quin model energètic volem i ho hem de fer pensant en nosaltres i en tota la gent que vindrà deprès. Les conseqüències de les nostres decisions les pagaran els nostres néts i nétes.

MODUS OPERANDI

MODUS OPERANDI

A Compromís no farem primàries. Això ho vaig saber dissabte i va ser un colp molt dur. Diumenge volia expressar el meu dolor i la meua rauxa i vaig escriure un article. Un article sincer, però molt dur. Al saber que els companys i companyes del Bloc el dimarts tenien un altre referèndum vaig decidir esperar-me per publicar-lo, era massa el que ens jugàvem.

Avui és ja dimarts i he decidit no publicar l'anterior.

Perquè? Perquè no ajuda en res, no millora res, no aporta res.

Si quan tenim un problema, en comptes d'intentar resoldre'l internament, el fem públic i el llancem a les xarxes i als mitjans de comunicació no l'estem arreglant, el fem més gros.

Els problemes en una organització s'han de resoldre dins de l'organització. En Iniciativa, a l'igual que en Compromís, tenim diferents llocs on resoldre els nostres problemes.

La crítica dins del partit ens ajuda a veure els problemes, a parlar-ne, a obrir debats. Els debats són una de les eines més productives d'una organització. Quan u és conscient que hi ha un problema és quan el pot resoldre.

Si callem dins i parlem fora, escampem merda. Traure els problemes interns al carrer només serveix per donar munició als nostres contrincants. I tingueu clar que gastaran aquesta munició en contra nostra. La carronya només atrau els carronyers, i viure envoltat de carronyers és molt difícil.

Jo preferisc construir. Aprendre dels errors i mirar cap avant. Intentar treballar sempre amb alegria, amb el nostre somriure a la cara. Fer més forta Iniciativa, més gran Compromís. Rentar la roba bruta a casa.

Pau Sancho, candidat a primàries, quan en teníem.

Dita popular:

Si estàs de merda fins als genolls... NO SALTES!!!

I LES DONES, QUÈ?

I LES DONES, QUÈ?
Dedicat a Begoña Carrasco, Andrea Fabra i totes les dones del Partit Popular.

Amb la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria d'eleccions es dóna per conclosa la desena legislatura de l’etapa democràtica. Esta h
a estat una legislatura on hem patit una clara pèrdua de drets socials. Ens ha afectat a tots i totes, però ha estat especialment dura amb les dones.

El Partit Popular no ha fet res en quatre anys per millorar la vida de les dones. Les últimes estadístiques reflecteixen que la bretxa salarial entre homes i dones cada cop és més gran. Les taxes d'atur, que abans de la crisi eren prou semblants, ara són clarament desfavorables a les dones. I no ho són més perquè moltes, fartes de no trobar cap feina, han desistit, han eixit del mercat laboral. Estadísticament ja no existeixen.

En matèria de conciliació tampoc hem avançat gens. És imprescindible igualar el permisos de maternitat i paternitat. Si durant els primers mesos de vida del xiquet o la xiqueta la mare és qui s'encarrega de tot, com està passant ara, serà ella qui ho farà gairebé sempre.

Els fons destinats a la lluita, però sobretot a la prevenció, de la violència de gènere també s'han vist greument retallats. La violència contra les dones és un dels majors problemes que tenim. Hem d'educar els nostres fills i filles en el respecte i la igualtat si volem tindre una societat més justa. És un camí molt llarg i hem perdut quatre anys.

La reforma de la llei de l'avortament és un altre atac als drets de les dones.

En fi, quatre anys perduts. Bé, no estan perduts del tot. Si vos heu vist obligades a abandonar el mercat laboral i voleu continuar formant-vos sempre vos podreu matricular en el nou mòdul d’F.P. que han creat el Populars... El de “Tareas Domésticas y Limpieza de Edificios”.

REFEM EL MERCAT LABORAL

 REFEM EL MERCAT LABORAL

Una de les primeres mesures que va prendre el Partit Popular quan va arribar al govern va ser aprovar una reforma laboral. Van tardar ben poquet a fer-ho i ho van fer gairebé en solitari.

La llei pretenia, i cite textualment, "facilitar la contratación, con especial atención a los jóvenes y a los parados de larga duración, potenciar los contratos indefinidos frente a los temporales y que el despido sea el último recurso de las empresas en crisis", a més de "acabar con la rigidez del mercado de trabajo y sentar las bases para crear empleo estable". Molt bonic, molt interessant, qui no està d'acord d’intentar aconseguir aquests objectius?

Però quan mires les mesures concretes que té la llei t'adones que la majoria van destinades a facilitar i abaratir els acomiadaments.

La gent de dretes sempre ha dit que a l'Estat espanyol no es contracta perquè es car acomiadar. MENTIDA. L'empresariat, sobretot de la xicoteta i mitjana empresa, contracta gent quan en necessita. En hostaleria es lloga personal si tenen clients que atendre, en indústria si tenen comandes que servir, en la construcció si tenen cases que fer... El cost de l'acomiadament només preocupa a l'hora d'acomiadar.

Abans de la reforma laboral la llei ja dotava les empreses d'una gran varietat de models de contractació. Podien llogar per mesos, per dies, fins i tot per hores. El tipus de contracte no era el problema.

El problema el tenien a l'hora d'acomiadar treballadors i treballadores. Gent que portava tota una vida en l'empresa i que fer-los fora costava molts diners. Aquí és on entra el govern, el PP, fent una llei a mida per a despatxar a la carta.

Els resultats estan a la vista. No ha abaixat la taxa d'atur en l'estat i les condicions laborals cada dia són més precàries.

Com sempre... el PP (la dreta) ens volen dòcils, amb por i per d'amunt de tot POBRES.

Cal derogar la reforma laboral, i PSOE i Ciutadans ja han dit que no ho faran. Queden poques opcions i la més clara és Compromís.

#AlcemLaVeu 

QUAN NO IMPORTA LA RESPOSTA

QUAN NO IMPORTA LA RESPOSTA

Em fa l'efecte que tenim polítics, homes i dones, que no tenen molt clar com funciona la democràcia. Encara que tingues una àmplia majoria no pots prendre les decisions sense escoltar la resta de partits. Democràcia és proposar, escoltar, debatre, aplegar a acords i així, entre tots, govern però també oposició, prendre les millors decisions possibles.

Però no tothom ho veu així. Tenim partits, sobretot el Popular, que quan governaven ho feien sense escoltar i ara, per fi a l'oposició, fan preguntes sense importar-los la resposta.

Per què ho fan? Senzill. Les seues preguntes no van destinades a millorar el funcionament de les institucions ni a obrir cap debat. Les seues preguntes sols busquen confrontar, desestabilitzar, enfangar.... crear polèmica.

A l'Ajuntament de Castelló són el grup majoritari, però són oposició perquè així ho va decidir el poble. La gent els va votar confiant que farien la seua tasca: controlar l'acció dels regidors i regidores i fer propostes. Millorar el dia a dia de la gent hauria de ser la seua principal funció com a oposició. Però no, han decidit que faran oposició  de foto i demagògia. De foto perquè van tot el dia en el mòbil a la mà fent fotos de tot. Del cotxe oficial, del patinet de Nomdedéu, dels cotxes del parc Ribalta... I de demagògia perquè ho tenen en l'ADN. No poden fer més. No saben fer més.

Fan la pregunta i no esperen la resposta, perquè la resposta... NO IMPORTA.

CON DIOS ME ACUESTO, CON DIOS ME LEVANTO...

CON DIOS ME ACUESTO, CON DIOS ME LEVANTO...

Con Dios me acuesto, con Dios me levanto, con la Virgen María y el Espíritu Santo.
Recordeu aquest prec? A mi m'ha vingut al cap al llegir que el ministre Fernández Díaz ha condecorat una marededéu, i ja en van dos.
Jo, del fet que el ministre condecore maredeuetes, BONA PENA EM PASSO.

Tots i totes sabem que el Partit Popular està fermament lligat a l'Església catòlica i l'Església condiciona la postura dels Populars front a nombroses lleis, com la llei de l'avortament. Era una de les més avançades i  respectuoses amb els drets de les dones,  i l'Església no va tardar a posar el crit al cel contra ella. Amb l'arribada al govern dels Populars, ha aconseguit fer-la més restrictiva.


Un altre cas és el de la coneguda com a llei del matrimoni homosexual. Criticaren no només la llei sino tota mena de família que no fóra la tradicional, formada per home i dona. Van fer misses, epístoles, congressos de la família... fins que aconseguiren que el Partit Popular recorreguera la llei al Tribunal Constitucional.

No entenc què pinta l'Església ficant-se en la nostra legislació si ells ja en tenen una de pròpia. Amb dir que és pecat, prou. No entenc per què consentim que l'Església tinga tots els privilegis que té. Per què esta institució no paga els mateixos imposts que la resta de la societat? Per què permetem que continuen furtant edificis i propietats escripturant-los al seu nom sense tindre cap dret? Per què mantenim el concordat amb el Vaticà? Per què deixem que entren en les escoles públiques i adoctrinen els xiquets i les xiquetes? Com és possible que mantinguem concerts amb col·legis catòlics? No ho hem de permetre ni un dia més.

És molt important que fem fora del govern central tota aquesta gent que durant anys, amb governs del PP i també del PSOE, han afavorit i permès totes aquestes malifetes. És imprescindible tindre una veu d'esquerres, alta i clara a Madrid per poder fer realitat el somni de viure en un estat laic. Ara més que mai és el moment de separar d'un cop per sempre l'Església dels poders públics.

Contra totes aquestes coses #AlcemLaVeu

 Pau Sancho, candidat a les primàries de la coalició Compromís.

DE PARTITS I COALICIONS

 Estos dies s'està comentant molt sobre la possible confluència o no entre Compromís i altres forces de l'esquerra, principalment Podem. Més enllà de les valoracions personals en la Coalició Compromís ens ha faltat debat intern i informació.

 Crec que no hem fet bé les coses. Sóc dels que pensen que dins d'una coalició les decisions s'han de prendre en conjunt. Els militants no hem rebut cap informació ni de l'estat ni de les condicions de les negociacions. Sense aquesta informació és absurd fer qualsevol tipus de debat.

 Però la cosa no acaba ahí. Cadascuna de les branques que forma Compromís: Bloc, Iniciativa, Els Verds i Gent de Compromís, han dit o fet la seua sense pensar en cap moment en el bé comú. Iniciativa, de la qual forme part, ha pres partit pel Si, sense consultar ni a les bases ni a la resta de companys. Els Verds ha pres el mateix camí. El Bloc, pot ser enfadat per la decisió d'Iniciativa, fa un referèndum vinculant entre la seua militància. GdC demana poder votar al referèndum del Bloc. Front la negativa monten la seua pròpia consulta en la mateixa pregunta que el Bloc... UN GAVELL DE TRES PARELLS DE NASSOS.

 No dic jo que les decisions no siguen correctes, no. Si que ho son, però si volem fer gran la Coalició no podem anar cadascú per on ens semble bé. Hem de tindre clar que el camí i el futur passa, SI o SI, per Compromís. La gent vol Compromís i vota Compromís.

 Això sembla que ho tenim tots i totes clar. Doncs... fil a l'agulla.

 Si volem fer-mos més grans encara, hem d'aprendre a parlar d'Iniciativa, Bloc,Verds o Gent de Compromís de portes en dins. De cara a fora tots i totes som Compromís i només Compromís.

Les discussions, dins de casa, en la porta tancada i en la veu baixeta, que el veí te ganes de fotrer.

ALCEM LA VEU

ALCEM LA VEU
Al mes de desembre, sembla ser que el dia 20, se celebraran les eleccions estatals. En Compromís triem a les persones que ens representaran en un procés de primàries que encetarem en pocs dies. Com a persona activa i compromesa que soc, implicada des de fa temps en que el nostre poble i la nostra terra puga ser allò que vol ser dono un pas endavant.
Ací i ara vos anuncie la meua intenció de presentar-me a les primàries per formar part de la llista que Compromís presente al Congrés dels diputats.
Vull presentar-me al Congrés perquè crec que les valencianes i els valencians necessitem en Madrid una veu clara, forta, nostra i independent. Fins ara, allà, hem tingut gent que, quan està en casa nostra, parla clar i, de vegades, fort. Però en pujar a l'AVE perden la força i, el que és més greu, la veu. No ens podem permetre quatre anys més de disciplina de vot: el sentit del vot dels diputats i diputades valencians no el poden marcar Ferraz o Génova.
La gent que me coneix sap que tinc bona veu, i no ho dic per que sóc cantant. Sap que he alçat la veu front els atacs que l'anterior consellera d'educació va fer a l'educació pública. Sempre he defensat una educació integradora, igualitària, plural, gratuïta i laica. Així és com ha de ser l'educació pública. Però per aconseguir aquest model d'educació hem de tombar la LOMCE, i això ho hem de fer a Madrid.
Vull continuar alçant la veu per exigir unes infraestructures i unes inversions que cohesionen el nostre territori i eviten la pèrdua constant, el degoteig continu d'habitants en les nostres comarques. Hem de replantejar-mos la manera de fer les coses. No és temps de grans infraestructures, AVE i aeroports que pot ser no els fem servir en la vida, i sí de les petites, rodalies que utilitzem tots els dies i fan la vida més senzilla a milers de valencians i valencianes. Alçar la veu perquè es complisquen lleis aprovades i que farien molt més fàcil el dia a dia de molta gent. Lleis com la de la Dependència o la llei de la Memòria Històrica. Lleis justes però oblidades per el PP.
Vull alçar la veu per moltes coses que estaran en joc la propera legislatura com ara mantindre una sanitat i una justícia públiques, millorar les nostres relacions internacionals no sols en Europa, també en Àfrica i Sud-amèrica, apostar per les energies renovables... importants decisions que no podem deixar en mans d'uns altres.
Es per això que després de meditar-ho molt, de valorar-ho molt i de escoltar la veu d'altres i fer-me preguntes a mi mateix, he decidit donar aquest pas en davant i alçar la veu. Vull doncs, amb aquesta carta, comunicar-vos la meva candidatura a primaries de Coalició Compromís per a formar part de la llista de candidats al Congrés en les properes eleccions generals.

Rebeu una forta abraçada

Pau Sancho
Candidat a primaries de Coalició Compromís

AGRADECIDO

La nit del dissabte vam tindre el goig de vore en concert a la plaça major de Vila-real, no oblideu que es diu Vila-real, al gran Rosendo Mercado.

Va ser, com diu Barri UNA NOCHE DE ROCK&ROLL. Sense lletra menuda. Rock pur i dur. Sense miraments, de fet l'únic retret que jo li faria és lo poquet que parle.

cada,

Rosendo és un tipo com hi ha pocs en el panorama musical de l'estat espanyol. Rosendo és Classe Obrera, un currito, un treballador honrat, complidor. Manté la formació a trio, pot ser la més exigent en directe. Serie molt fàcil, i molt còmode, ficar un segon guitarrista. Rosendo viuria millor i la qualitat del concert no es vorie minvada. Però no. Ell és com és. Surt a l'escenari i curre. Ho done tot, toca, com diuen a la presentació de festes del meu poble, “lo millor del seu repertori” i... Buenas Noches.

Vos he dit que com Rosendo hi han pocs, i és del que vos vull parlar. En el panorama musical espanyol no hi ha classe mitja, la classe obrera gaire bé ha desaparegut. Només tenim grans estreles, grups o artistes que cobren una fortuna per cada concert, i “semi-professionals”, gent que toquen, o toquem, per un plat de llentilles i dos birres. I la classe mitja a fer la ma. No pots guanyar-te la vida tocant, com si que ho fan en altres països músics del mateix nivell. Ací només ens queda el recurs de tocar en una orquestra, i cada dia queden menys, donar classes particulars, a sovint en negre,treballar de cambrer els dies que no tens bolos o agafar qualsevol feina que trobes.

A tot açò hem aplegat per diferents motius. En primer lloc perquè la indústria, a partir de meitat dels noranta, va apostar per crear grups de temporada. Grups per traure un disc, incloure en ell un tema que punxarien a totes hores en les emissores, que tothom escoltaria i coneixeria, fer una gira “triomfal” i desaparèixer. Només  els grans grups, les megaestrel.les, poden perdurar en aquest escenari. I el grup que no és un supervendes, però que té un bon grapat de seguidores i seguidors, que no plena camps de futbol, però sempre porte gent als concerts, eixos...MORTS.

Tampoc ajude gents el govern central. El I.V.A. Al 21% és una barbaritat i el cost d'estar donat d'alta com autònom és inassumible per a ningú. 

Però els consumidors i consumidores també tenim la nostra part de culpa. No hem sigut ni crítics, ni selectius, ni exigents ni respectuosos. No han criticat la manca de varietat musical. No hem seleccionat la música que més ens agrade, consumim el que ens donen. No hem exigit qualitat en la música que escoltem. Quan més fàcil d'escoltar millor. I no hem respectat el treball dels artistes, hem preferit descarregar la música de forma il·legal que pagar per ella el seu preu real.

I en mig d'aquest panorama Rosendo ha seguit a la seua. Ens ha ensenyat que hi han altres “Maneras de Vivir”. No ha deixat mai de ser, per a alguns, “El Enemigo”. Va pujar a “El Tren” fa molts anys i, encara que canvie el paisatge, ell no es baixa. Per totes estes coses eres un dels meus “Artista Preferido”

Si tu continues sent com eres “PROMETO ESTARTE AGRADECIDO”

MAROTO EL DE LA MOTO

  Totes i tots estareu al cas de les declaracions del senyoret Maroto, si Javier Maroto, el vice secretari d'acció sectorial del PP. No les coneixeu? Vos les reproduïsc:
“Entre los refugiados Sirios que llegan a Europa hay muchos yihadistas que pueden poner bombas en nuestras ciudades”
”Y luego la gente hará preguntas"


  Clar, la va amollar tant grossa que no van tardar en caure-li “bascollaes”  per tots els costats. Fins i tot Soraya, que no li pegava una a un membre del PP des de no sé quan, li la va pegar i ben grossa.
Algú del partit li deguera dir que havia de rectificar i ho va fer. Va tirar ma d'un clàssic, “han sido unas declaraciones poca afortunadas”

 No, no estic d'acort. Han estat unes declaracions afortunades i, sobretot, aclaridores. Ens aclarissen molt be quin és el pensar del PP i perquè fan el que fan.
El senyoret Maroto no ha estat el primer en dir la seua. La va dir Magallo, la va dir Soraya, la va dir Fernández Díaz, aquest molt paregudes a les de Maroto. Des que va començar aquest drama no han fet més que ficar excuses i pegues en tal de no ajudar a una gent que ho ha tingut que deixar tot per no perdre la vida.

  En contra de lo que pensen la gent del PP els refugiats no venen ací, no venen a per rés. MARXEN,senyoret Maroto, MARXEN. Marxen de la sa casa, del seu poble, del seu país perquè no tenen un altre camí. No ens volen furtar res, no ens volen llevar la feina, no volen ficar bombes, VOLEN SALVAR LA VIDA.

  Espanya, que sempre ha estat un país acollidor, s'ha convertit en un dels països que menys refugiats acull. Creuen vostès que fent més altes les tanques i els murs, colocant més kilòmetres de concertines, ficant totes les traves burocràtiques possibles aconseguiran que la gent que ve per salvar la vida es queden al seu país. No entenen que a qui no te res, no l'ature res, no li fa por a res. 

  Per sort la societat és prou millor que vostès. Sense cap manament ens estem organitzant per a que quan apleguen es troben lo millor possible. No es trobaran com a casa, això tardarà molt de temps en passar, però intentarem que es sentin persones dignes.

  Com vostès no ho faran, a partir del 20 de desembre, ho farem nosaltres.

NO ÉS EL MATEIX

NO ÉS EL MATEIX

Comence un nou curs escolar i, per molt que s'empenyen els anteriors governants, no és el mateix.

Jo, com a pare d'alumnes del C.E.I.P Herrero de Castelló, he notat molts canvis.

Mª José Català, antiga consellera d'educació del Partido Popular, porte una temporada dient que el nou govern i, sobre tot, el conseller Vicent Marzà, no han fet res en el temps que porten al cap d'avant de la conselleria.

MENTIDA, açò és mentida. Abans de les eleccions no teníem beques de llibres, les de menjador no cobrien els mesos de setembre i juny, les ajudes del transport depenien de que estigueres a menys de tres quilòmetres en línia recta i en l'Herrero contàvem en dos línies menys, les dos que ens havia llevat la senyoreta Català.

Quan comencem aquest curs les xiquetes i xiquets que tinguen dret a elles tindran beques de menjador tots els mesos del curs. Els que visquen a més de tres quilòmetres del seu centre escolar tindran transport gratuït, en línia recta o corba, tant se dona. Tindrem en marxa el projecte #XarxaLlibres que acabarà creant bancs de llibres gratuïts en tots els centres. Tindrem en marxa els primers centres pilots d'educació gratuïta de dos a tres anys, en Castelló la duran a terme en els C.E.I.P. Mestre Canós, Bisbe Climent i Antonio Armelles tots tres afectats en anys anteriors per injustos arranjaments. I a l'Herrero recuperem una de les dues unitats suprimides. Perquè una només? Doncs perquè l'antic equip directiu, aquell que es va vore obligat a dimitir pel menyspreu constant que conselleria mostrava front les seves decisions, va donar l'oportunitat a les mares i pares que matriculaven a les seues filles i fills en l'Herrero de fer un escrit dient que matriculaven als seus fills i filles en línia en castellà contra la seva voluntat. Ells volien matricular-los en valencià i conselleria els hi negava el seu dret. Dit d'un altra manera, recuperem una unitat gracies a la valentia de José Vicente, Dolors i Begoña.

Son molts canvis en molt poc de temps, per això fa riure sentir a Català, Bonig i tota la resta de la gent del Partido Popular dient que el nou conseller no ha fet rés. JA!!!

Ah, i a partir del vint de desembre... A PER LA LOMCE.