QUE VÉNEN ELS ROJOS
Fa uns dies vam anunciar que les
principals forces polítiques d'esquerres del País Valencià
concorreríem juntes a les properes eleccions generals. Era una
decisió esperada. La resposta del Partit Popular també va ser
l'esperada. La senyoreta Bonig no va tardar ni dotze hores a
batejar-nos com la reencarnació del Front Popular del 1936 i eixir a
alarmar la gent al crit de “QUE VÉNEN ELS ROJOS!”.
Va de bo? Aquest és el nivell que
tindrà la vostra campanya?
Però ben pensat és natural la
resposta del PP. Què han de dir?
A l'hora de preparar una campanya
electoral els partits i les coalicions hem de triar de què volem
parlar. Pots parlar en positiu del teu programa, explicar-li'l a la
gent, convéncer-los que eres la millor opció. Però també pots fer
una campanya “a la defensiva”. Intentar desprestigiar
l'adversari, criticar el seu programa i generar temor: que ve el
llop!!!
Aquesta segona opció és la triada
pels Populars. Normal, de què han de parlar si no?
De deute públic? No, en aquests dies
hem sabut que ja supera el cent per cent del producte interior brut.
Des de 1909 no teníem un índex de deute tant elevat.
De treball tampoc crec que vulguen
parlar. La reforma laboral aprovada, lluny de generar més faena i
millorar les condicions laborals, ha aconseguit tot el contrari:
atur, desigualtats i precarietat laboral.
Podrien parlar de sanitat, però no sé
per què em sembla que no ho voldran fer. La retirada de la targeta
sanitària a molta gent que viu en l'Estat espanyol és una de les
mesures més inhumanes que s'han pres en la darrera legislatura.
D'educació, veient el rebuig general
que ha aconseguit la LOMCE per part de mestres, alumnes i famílies i
el saqueig que han fet al País Valencià en la construcció de les
escoles no crec que siga un bon tema per a ells.
Poden parlar de reformes fiscals però,
ara que s'ha fet públic que no complirem el dèficit pactat amb la
Unió Europea i que estarem obligats, fruit de la seua nefasta gestió
econòmica, a fer noves retallades, tampoc voldran parlar-ne. Per no
parlar de l'amnistia fiscal feta a mida de tots els seus amiguets.
De regeneració democràtica, amb els
Cotino, Martínez, Fabra, Rus, Ortiz, Camps, Johnson, Blasco, Rita,
Clavell, Bárcenas i companyia pul·lulant pels jutjats, no crec que
els vinga de gust parlar-ne.
De casos com Gürtel, Imelsa, Púnica,
Taula.... tampoc voldran parlar.
En el camp de les energies renovables,
després de l'anomenat impost al sol, no tenen gens de credibilitat.
D'igualtat, memòria històrica,
dependència, no volien parlar abans; imagineu-vos ara.
De manera que, ben mirat, només els
queda la por, la crítica i la desqualificació. Tornar a traure tots
els vells fantasmes. Airejar les banderes, atacar totes les llengües
que no siguen el castellà.
Prepareu-vos perquè vos fartareu de
tornar a escoltar aquell vell crit que deia
“QUE VÉNEN ELS ROJOS!”.
