GENT COMPROMESA FINS I TOT AMB LA FESTA

GENT COMPROMESA FINS I TOT AMB LA FESTA

Ja han passat, ja s'han acabat les festes. La Magdalena 2016 ja és història i ara el que toca és fer balanç. És prou habitual escriure articles valorant els actes, comentar les cavalcades que s'han dut a terme, les ubicacions d’envelats i mesons, la qualitat dels castells i les mascletades, els concerts... Però no és el que faré jo. No ho faré per dues qüestions bàsiques: la primera, perquè hi ha molta gent molt més entesa que jo en la matèria que ja ho fa, i segur que millor que jo, i la segona és perquè m'agrada quedar-me en els detallets que milloren les coses, i d'aquests detalls vull escriure hui.

En aquest article vull posar l'accent en dues campanyes que han dut a terme dos col·lectius de la nostra ciutat.

La primera la va llançar la gent del Col·lectiu per la Diversitat Afectivosexual de Castelló LGTBI. Són un grup de gent que fa poc de temps que existeixen com a grup, però que tenen moltes ganes de fer activitats. En estes festes la campanya en què han treballat portava el nom de “Borinot el que no bote”. Amb aquesta acció el col·lectiu buscava que sense tindre que deixar de tocar i cantar la cançó ho férem d'una manera més respectuosa. Van parlar amb diferent grups de música infantil perquè prenguérem part en la campanya. És bàsic ensenyar un llenguatge inclusiu i respectuós entre la xicalla. Val a dir que en els darrers anys queden molt poques xarangues i colles de dolçainers que la toquen, però encara en queden algunes. Jo tinc un amic dolçainer que quan la sent deixa de tocar, lleva la canya i es fica la dolçaina sota el braç. Segur que amb campanyes com aquesta d’ací uns anys ningú recordarà que abans, per divertir-nos amb una cançó, havíem d'insultar tot un col·lectiu.

La segona campanya que vull destacar la van dur a terme Dones en Lluita, un grup feminista molt actiu, i que duia el lema ja conegut de “No és no!”. És una campanya que no per ser coneguda deixa de ser important. De fet ha coincidit en el temps amb un altra que ha fet l'Ajuntament amb el mateix eslògan.

En temps de festes hi ha gent que pensa que tot està permés, i no és així. Aquestes campanyes van destinades a qui no respecta, a qui per la força doblega la voluntat d'altres. És trist, necessari però trist, haver de recordar que “No estic segura, és no”; que “Estem borratxos, és no” que “M'agrades però..., és no”. Falta molta pedagogia sobre això. Però jo crec que hem de treballar tant el respecte als altres com l'autoestima a nosaltres mateixos. Ser capaços d'ensenyar a les nostres filles i als nostres fills a respectar i respectar-se. A saber dir NO. A no tindre por del rebuig social si diuen NO. A fer les coses perquè realment tenen ganes de fer-les, si no... NO.

Crec que fan falta moltes mans per fer que la nostra societat siga més respectuosa, més tolerant i més justa. Moltes gràcies a totes les organitzacions que treballeu per aconseguir-ho.  

SENTIM ELS PARCS

SENTIM ELS PARCS

Hui vull parlar en aquesta columna de la campanya que està duent a terme la Regidoria de Cultura, amb la col·laboració de la d'Esports i la de Sostenibilitat Ambiental, Sentim els Parcs. La coneixeu? No? Vos en faig cinc cèntims.

Tos el diumenges la regidoria organitza un concert i una serie d'activitats lúdiques en un parc o una plaça de la nostra ciutat. Les activitats giren al voltant de diferents esports o sobre sostenibilitat. Des de bon matí es munten paradetes, tallers, jocs exhibicions...

Fins ací no sembla molt innovador aquest cicle. On estan les diferències amb altres cicles que es feien anteriorment? La primera diferència és el lloc on es fan aquestes activitats. Fins ara sempre es feien en els mateixos llocs: Santa Clara, Major, parc Ribalta, parc geòleg José Royo (el del llac)... sempre els mateixos. Ara no. Cada diumenge porten les activitats a un districte diferent de la ciutat. A tots. Perquè tots són igual d'importants, tots tenen els mateixos drets.

Una altra de les diferències és quines activitats s'organitzen i qui col·labora en elles. Des de la Regidoria d'Esports s'està demanant l'ajuda de diferents clubs i entitats esportives de la ciutat per tal de donar a conéixer l'esport i donar visibilitat a la gent que, de manera desinteressada en molts casos, treballa per ell tots els dies de l'any a la nostra ciutat.

Tot açò està molt bé, molt. Però per mi no és el punt més destacable.

Molts dels que em llegiu sabeu que, entre moltes altres coses, sóc cantant. No és una afició nova, porto més de vint anys pujant als escenaris de les nostres comarques. En els darrers anys, en el meu vessant infantil, he tocat moltíssim per tots els pobles, però abans, quan ens dedicàvem al rock and roll, era molt més difícil. I si ja era difícil tocar, molt més ho era fer-ho per a l'Ajuntament de Castelló. Eren molt pocs els concerts que es programaven amb grups locals i quan es feia sempre eren els mateixos els que hi participaven. Verònica Ruiz, la regidora de Cultura, està apostant fort pels grups de la nostra ciutat i les ciutats veïnes. És un plaer com a músic poder gaudir d'un bon concert els diumenges de matí i molt més si qui toca té el nivell que tenen la majoria de les bandes locals. Són moltes, molt bones i de molts estils diferents.

Una combinació perfecta, activitats per als xiquets i un bon concert... Ideal per a la gent que ja tenim una edat i unes obligacions per no fer massa tard els dissabtes a la nit i que encara no som els responsables de fer la paella dels diumenges.

Així que ja sabeu, el proper diumenge vos espere a tothom en algun parc de Castelló.